La criminalització de la dissidència i abusos policials a Catalunya

Dimecres passat dia 6 de juny va tenir lloc a la facultat de Geografia i Història i Filosofia la xerrada “Europa ho ha de saber! Conseqüències de tensar la llei. La criminalització de la dissidència i abusos policials a Catalunya”. Fou un acte organitzat per l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) i pel Grup de Recerca d’Exclusió i Control Socials (GRECS), de caire unitari amb moltes intervencions de diversos grups socials, en ocasió de la presentació de l’informe “Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com respostes davant la crisi econòmica a Catalunya“, elaborat per l’OSPDH i dirigit al Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i Altres Tractes o Penes Inhumans o Degradants.
Membres de la nostra assemblea van assistir a l’acte, d’un marcat to polític amanit per interludis poètics entre les intervencions, que va tenir lloc a l’aula magna d’aquella facultat plena a vessar. Aquí exposem les intervencions dels ponents i què s’hi va dir.

presentació:

En primer lloc, el moderador, Fernándo González Placer, membre del GRECS, va voler remarcar el sentit de l’acte: transmetre civilitat com a anhel de comunitat, com a resistència a la individualització i la privatització, paraules acompanyades per la projecció del manifest audiovisual indignat  “Nosaltres”, que enllacem:

presentació de l’informe:

Feta la presentació, el primer ponent, Andrés García, jove advocat membre de l’OSPDH, va procedir a la presentació de l’informe. Ell constata, com és ben sabut, l’existència de repressió policial davant de les demandes de protesta ciutadana, sense que hi hagi hagut policies expedientats. Una conclusió a la qual arriba és que la impunitat policial és una de les causes de tot allò recollit en l’informe, que podem resumir exposant aquestes situacions:

  • 52 denúncies per maltractament policial el 2010, però 213 el 2011.
  • 7 persones des del 2009 han perdut un ull per culpa de les pilotes de goma que dispara la policia.
  • 150 detinguts des del 2011 en protestes socials, sindicals o universitàries.
  • Incompliment de la policia d’anar cada agent identificat amb el número de placa.
  • “Repressió tova”: multar i sancionar les manifestacions no comunicades.
  • Militarització de la ciutat i demanda d’afinitat ideològica als vianants durant la cimera del BCE.
  • Amb tot plegat, existeix la intenció d’aplicar la llei de manera excpecional (com ara amb la presó preventiva d’acord amb l’aplicació del dret penal de l’enemic).

Andrés García va voler lloar així mateix l’admirable capacitat de resistència de les persones i dels col·lectius davant d’aquesta situació de repressió, amagada per una “operació de maquillatge”, va dir. Però l’espiral de repressió afecta tots els sectors, no només els moviments socials.

segona taula d’intervencions:

En una segona taula d’intervencions, van participar August Gil (membre de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans), Laura Gómez (sindicalista de la CGT que va ser empresonada) i J. M. Terricabras (catedràtic de filosofia de la UdG).
El primer dels tres, que va parlar des d’una òptica més jurídica, va voler informar de l’acció judicial que l’Associació Catalana per la Defensa dels DDHH ha dut a terme contra Interior per la pàgina web de delació de sospitosos posada en marxa després de la vaga general. El web es considera vulnerador de drets fonamentals: dret a la pròpia imatge, dret a l’honor (i a sobre amb fotos de menors) i presumpció d’innocència. Inicialment es va exigir el tancament del web, però en no rebre resposta positiva, es va emprendre l’acció judicial oportuna. El senyor Gil va voler remarcar el fet que la fiscalia s’oposava a la suspensió cautelar del web perquè considerava l’interès de la investigació policial superior a l’observança dels drets. Amb això, va concloure que, ideològicament, es dóna preeminència al poder policial per damunt del poder judicial i legislatiu.

A continuació, Laura Gómez va agrair el suport rebut quan era a la presó, quelcom que li va donar molta força, va afirmar, i va voler reflexionar sobre la situació dels moviments alternatius i de la protesta ciutadana. Va assenyalar que els sindicats són pintats en els mitjans de comunicació com a més o menys exemplars, mentre que els actes alternatius de violents. Però no tracten mai de la gent que lluita ni tampoc que les causes que els empenyen a lluitar.
No es va estar de mostrar el seu malestar pel fet que la policia no actua com ha d’actuar i espera que la ciutadania faci de policia. Qui és que actua contra els encaputxats? Com és que s’infiltra policia?
Laura, que es va definir com a llibertària en acabar, va dir que, malgrat que es forci l’ordenament jurídic i que això pugui ser un obstacle per qualsevol lluita, cal que els lluitadors passin a l’ofensiva, això és, continuar protestant, sense alteracions, constantment i conjuntament contra la repressió i la violació de drets.

En tercer lloc, el filòsof Terricabras va reflexionar sobre la protesta i les raons de la lluita. Va començar amb una pregunta que va fer riure l’auditori: en un territori tan petit com és Catalunya, per defensar una cosa tan senzilla com els drets humans calen tantes associacions? La seva conclusió és que, si això és així, és perquè hi ha massa repressió, una repressió que envia la gent a la presó, institució que en realitat no serveix per a res. En efecte, els ciutadans tenen dret a la dissidència en un context en què l’Estat esdevé sospitós quan deixa de ser fidel als ciutadans i els vol convertir en súbdits. És aquí on Terricabras va fer entrar al seu discurs la policia: “Una sola mirada d’un policia ja és degradant. No cal que em toqui, no cal que em piqui; no té dret a mirar-me malament!” Amb aquesta exclamació va afirmar que la policia està per protegir els ciutadans, no per controlar-los. Per això es va preguntar per què està tipificat al Codi Penal l’atemptat a l’autoritat i no l’atemptat al ciutadà.
Va trobar la raó per la qual l’Estat és sospitós en el capitalisme, del qual va afirmar que no pot tenir mai raó perquè l’explotador no la té mai. Llavors la política agenollada davant de l’explotador tampoc no té mai raó. Davant d’aquesta política, la societat no pot fer-se sempre un “dialogador”, perquè hi ha coses que són justes i coses que són injustes, a més hi ha gent “cega” que no les veu.

tercera taula d’intervencions:

En una última ronda d’intervencions, van seure a la taula Isma Benito (membre de l’assemblea de Física de la UB i del sindicat estudiantil AEP que va rebre la pena de presó preventiva), Carlos Jiménez Villarejo (exfiscal anticorrupció de l’Estat espanyol), Irene Jaume (del grup de suport a Rubén i Andreu), i una representant, Laura, de la plataforma solidària contra la repressió Rereguarda.
El primer dels quatre va explicar la seva experiència a la presó i va exposar quina moralina n’ha extret, després d’haver agraït el suport que ell i el seu company van rebre quan eren a la presó, i després de demanar igualment recolzament i solidaritat per a les famílies dels actuals empresonats. Dues són les conclusions que va extreure de l'”estada”:

  • És molt fàcil privar algú de la seva llibertat durant un parell de setmanes.
  • No som conscients com a societat del que significa privar de llibertat. No interessa que es debati ni que surti als mitjans, perquè no és productiu i perquè s’amaga la situació, i és que el perfil dels qui estan a dins és prou clar: són pobres.

Jiménez Villarejo, per la seva banda, va voler exposar tres dades, tres fets com a exemple, sobre la policia i el que representa un govern antidemocràtic:

  • “Invasió” de la Ciutat de la Justícia: la policia hi va anar per detenir unes persones que hi havien anat amb els seus advocats. Per la manera com es va dur a terme, aquest procés de detenció podria haver estat perfectament delicte penal per detenció il·legal.
  • El conseller Puig va derogar el codi ètic de la policia. Villarejo diu que aquest codi no tenia perquè ser la salvació, però com a mínim pretenia harmonitzar els drets dels ciutadans i el poder discrecional de la policia. A més, els arguments que va emprar Puig per jusficar-ho estan plens d’autoritarisme.
  • Tres Mossos van ser condemnats per delicte de tortura, però van ser indultats pel PP a petició de CiU a la pena mínima de dos anys, que pot ser transformada en pena pecunària. No seria el primer cop que passa una cosa així, Però la novetat, que per Villarejo era símbol de bona actitud jurídica, és que un tribunal de Barcelona va sentenciar que aquests agents sí que complirien la pena íntegre de dos anys perquè tenen una “evident perillositat criminal”.

Durant la seva intervenció, va demanar un esforç col·lectiu per fer front a l’exercici abusiu i discriminatori que manifesta la policia en funció de la Llei de Seguretat Ciutadana. Va dirigir paraules per recordar que aquests atropellos de drets també afecten prostitutes i immigrants notablement, a banda dels membres de col·lectius socials. Per exemple, allà que reglamentat que si s’efectua una detenció, s’ha de comunicar al fiscal. Al final, el que succeix és que els drets s’acaben pulveritzen però s’enforteix un estat penal fort on no hi cap la dissidència.

En les últimes paraules, Irene Jaume va explicar breument com estava la situació de l’Andreu i en Rubén, que es troben detinguts a Brians I, per raó de les onades de detenció de després de la vaga que ha afectat ja a més de 100 persones.
Igual com altres ja van fer, va fer una crida a la solidaritat i va dir que el grup de suport sempre serà al costat dels detinguts.
En l’últim torn de paraula, la representant de Rereguarda en Moviment va informar sobre l’existència d’aquest grup, creat per unes quantes associacions, que pretén subministrar recolzament monetari (per això van passar un pot, que es va acabar quedant petit, durant l’acte per recol·lectar) als acusats i visibilitzar la repressió contínua.

L’acte va concloure amb el clam unitari dels assistents en favor de la llibertat d’en Rubén i l’Andreu, igual com ja havien cridat abans durant la intervenció d’un dels ponents.

VÍDEO RESUM DE LA XERRADA:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s