Resum de la xerrada “La crisi explicada a una ciutadania estafada”

En la primera xerrada (a data 25 de novembre), del cicle de xerrades “De la crisi de règim a les veus del canvi social”, Josep Manel Busqueta, doctor en Economia i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, ens presenta les claus per entendre la crisi a partir de la publicació del seu llibre L’hora dels voltors.

Josep Manel Busqueta ens posa en primer lloc en antecedents de la gestació del llibre. Fa vint anys que forma part del Seminari Taifa, el qual li va oferir el marc conceptual per comprendre més adequadament la realitat, a més des del Seminari s’intenten aportar els seus coneixements per incidir en la realitat. Busqueta afirma que dins del Seminari va desaprendre allò que fins llavors havia après de la realitat.
Com a resultat d’aquest treball crític a Taifa i de la seva visió personal, ha elaborat el llibre L’hora dels voltors, una interpretació que encara no s’havia fet en català. Totes les visions vénen d’una determinada interpretació de la realitat, per això la seva, diu l’autor, és una altra visió que espera que es pugui convertir en una font d’arguments per la lluita quotidiana.

En el llibre, enfoca quatre dimensions de la crisi i de la situació econòmica, d’on deriva quatre tesis principals. Els quatre aspectes que analitza són: 1) les causes de la crisi; 2) els responsables de la crisi; 3) el moment actual de la crisi; i 4) cap a on va el capitalisme.

1) Tesi: el capitalisme és crisi.

L’explicació corrent que es dóna és que la crisi és causada per l’avarícia dels banquers. És sobtós que s’usi això per explicar-ho, ja que des d’Adam Smit es deia que justament l’avarícia és un dels motors de la societat. És una contradicció.
Les causes, en realitat, no són elements externs a la mateixa dinàmica capitalista. El pensament marxista té altres eines per explicar com la mateixa dinàmica contradictòria acaba desembocant en les crisis. Es pot dir, generalment es fa, que de la crisi se’n surt enfortit, però el cert és que el que és beneficiós per al capitalista en concret no ho és quan es generalitza a nivell social: a mesura que la dinàmica inversora i productiva augmenta, es generen unes condicions socials que no permeten absorbir ni els productes ni fer més inversions lucratives.
És en aquest punt de la dinàmica capitalista que es desenvolupa la crisi: sobreproducció i subconsum van de la mà. Per això, acabar amb la crisi seria el mateix que acabar amb el capitalisme, i és per aquet motiu que els qui es beneficien d’això no estan disposats a donar-ho per acabat.

En el moment de crisi, el capitalisme tendeix cap a un procés de reestructuració per recuperar la taxa de guany. Actualment, aquest procés és la globalització, que implica transnacionalització productiva, expansió vertival i globalització financera (el capital financer intervé en els sectors de l’economia amb els quals sembla que pot obtenir beneficis ràpids i immediats). Això genera unes condicions perquè el capitalisme torni a ser fluid. Val a dir, a opinió de Busqueta, que aquesta estratègia neoliberal ha tingut un èxit absolut, però s’ha aconseguit a costa de perjudicar les condicions salarials, i això ha afectat de nou negativament l’economia i el benestar social general: el consum (que és la manera de retornar positivament la producció) l’ha de dur a terme unes persones que cada cop tenen menys capacitat d’absorció. La manera de quadrar el circuit, davant d’aquesta deficiència, és el crèdit. D’aquí que hi hagi bombolles: la crisi financera es trasllada a estats (i societats) sencers.

2) Tesi: la ciutadania corrent no és responsable d’una crisi que no s’origina el 2007, sinó abans.

Les condicions socioeconòmiques que acaben desembocant a la crisi s’han anat gestant en els últims 35 anys. A Espanya específicament, els Pactes de la Moncloa en són l’exemplificació,  ja que havien de ser els acords que permetessin modernitzar l’economia. Ara bé, cal observar que les pautes de modernització es marquen en les institucions supranacionals, sota la lògica de l'”ajust positiu”, que implica que hi ha de dur a terme la modernització han de ser les empreses, i, per atreure-les, cal una dura política de preus.

Felipe González va aplicar a l’Estat espanyol les pautes d’una activitat econòmica que havia de ser coherent amb el procés d’integració europea. La integració europea implica un desmantellament de l’economia espanyola davant d’una economoia, l’europea, molt més moderna. Per això es van desemborsar grans quantitats de diner públic per modernitzar un teixit productiu que, un cop sanejat, es va vendre al millor postor. Alhora, es produeix un atur creixent i un perjudici a la balança comercial. En canvi, la forma de crear ocupació serà amb qualsevol tècnica de precarietat, i la manera de compensar una economia que no funciona, i més des que s’entra a l’euro (cosa que suposa satisfer uns controls de dèficit, de despesa i de condicions de treball), serà basant l’economia productiva en sectors especuladors.

En definitiva, Busqueta recalca que plantejar que la responsabilitat de la crisi ha estat de les persones que han hagut d’aguantar sobre les seves espatlles el procés de modernització és intolerable!

3) Tesi: l’hora dels voltors, l’hora del saqueig

La baixada d’ingressos i l’augment de les despeses, una economia sense teixit productiu i amb dèficit enorme… tot això només es pot resoldre amb deute públic. Però el deute, de nou, es refereix a la banca i, doncs, fa que s’entri un altre cop en un sistema de despossessió. En efecte, el deute públic obliga uns interessos a unes institucions financeres especuladores. Ens trobem davant d’una situació d’autèntic saqueig. Però, a més, la idea neoliberal és que entrin els poders privats dins d’aquest circuit, perquè ja se sap que per la seva ideologia són els que poden permetre que tot això pugui ser sostenible. D’aquesta manera, en realitat, és com tenim les privatitzacions de sempre però amb la intervenció pública.
Són mesures, per tant, que no serveixen per recuperar l’economia real, la solvència. Qui millori nominalment no la fa més solvent. Llavors, la seva funció és justament de saqueix, d’expoliar tot allò que ja pot haver quedat desmantellat, és a dir, posar en mans del sector financer (i de les persones més ben situades) els recursos de la població.
És “curiós”, tanmateix, que ara les institucions supranacionals ja reconeixen que les mesures no han tingut els efectes que esperaven i no només això, sinó que un element tan important de la teoria econòmica com és el teorema Roloff-Reinhald ja ha estat considerat, per aquestes mateixes institucions, fals, però segueix sent quelcom que s’ensenya a les facultats d’Economia.

4) Tesi: el capitalisme no pot recuperar-se

Hi ha un col·lapse social evident, llavors el capitalisme intentarà amb taxes de creixement més baixes aconseguir unes taxes de benefici més altes, per tant  hi haurà més explotació. A més, aquest sistema ja s’ha vist que ha provocat la destrucció del medi ambient i aguditza el saqueig no tolerant qualsevol mecanisme democràtic.
El paradigma del capitalisme farà que només els qui aguantin els perjudicis, els qui treballin molt per molt poc, els qui tinguin molts de títols i puguin aguantar la pressió laboral i psicològica de canviar constantment de feina… només aquests “superherois” podran integrar-se en la lògica del capitalisme exitós.

En conclusió, nosaltres els crítics i els qui no estem disposats a ser aquesta mena de “superheroi” hem d’avançar per superar el capitalisme. I això s’està fent, de manera petita, de moment. El plantejament inicial que necessitem per aquesta superació tan necessària és el de democratitzar l’economia: controlar què es produeix i com. Per exemple des del Seminari Taifa s’està treballant en “models autocentrats” de producció, models endògens en què els mercats internacionals estiguin subordinats a la decisió interna sobirana.
La transformació de la societat la podem impulsar amb processos socials construïts col·lectivament que ens dignifiquin com a persones.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s