Vaga estudiantil, dijous 27 de febrer

Aquest dijous, Dijous Llarder, no tolerem cap mentider: ni govern, ni universitats, ni empreses ni cap altre aprofitat!
Diuen que l’educació anirà millor, però tan sols ens toquen el crostó. Des de quan privatitzar és el millor que pot passar? No et creguis res d’això, no hi facis cas, només volen emportar-se de diners un bon cabàs!
De LOMCEs, retallades i enganyifes ja en tenim un tip! La universitat que ells proposen no és el nostre prototip. Aules massificades, d’això n’hi ha a palades! Beques irresoltes… no n’hi ha per als poca-soltes! No hi ha fons a les arques, afirmen, per això paguem de les nostres butxaques! Que et quedes fora de la universitat, doncs és culpa teva per no haver-t’hi esforçat! Al trinxeraire, pensen, cal donar-li aire!

Tinguem-ho clar i no ens deixem manipular: la nostra educació no serà la seva remuneració! Els estudiants portem anys estafats, ja va sent hora de ser agosarats! Davant d’un govern insolent, cal ser valent. Certament, un dret per generacions reclamat no pot ser mercantilitzat; no deixarem que això passi: a la seva defensa hem d’escarrassar-nos-hi!
Aquest dijous ho demostrarem i no defallirem. La lluita és soferta -ho sabem-, però tenim ànim per la nostra causa correcta. Un cop més ho exclamarem públicament, al carrer manifestament. Al matí, primer a convèncer la facultat; i a la tarda al carrer a exigir allò reclamat. El Bloc Diagonal es reunirà a les sis a Palau Reial, i arribarà a les set a la Plaça Espanya a la mani principal, on amb la PUDUP s’agruparà. No hi pots faltar!

Vaga educativa dia 24 d’octubre

Per primer cop aquest curs, ens mobilitzarem al carrer en una jornada de lluita educativa a tot l’Estat espanyol com a protesta contra la LOMCE. No obstant, nosaltres, estudiants universitaris, sabem que la LOMCE no és l’únic perill que actualment plana sobre l’educació: retallades, infrafinançament, mala qualitat educativa, excés del preu de matrícula… En definitiva, és una vaga i una jornada de lluita en favor d’una educació pública al servei de tots i feta per a tots!
En l’àmbit universitari, la PUDUP aglutina tots els sectors en lluita. La vaga estrictament des de la base no ha estat convocada arreu del món estudiantil. No obstant, l’assemblea d’estudiants d’aquesta facultat no renuncia a aquesta protesta. En tots els casos, però, la PUDUP considera oportú mobilitzar-se i lluitar per l’educació, per això en tots els casos recolza les assemblees i es posa al costat de la Marea Groga i de les altres organitzacions en lluita per l’educació pública.

La manifestació principal d’aquest dia de lluita tindrà lloc a les 12.30 a Plaça Universitat, on tots els col·lectius del sector de l’ensenyament es reuniran. Al nostre campus, les assemblees de Diagonal formaran un bloc a les 10.30 a Palau Reial per marxar en manifestació cap al punt de trobada principal. A la nostra facultat, però, ens preparem des d’abans per la vaga: dimecres al vespre, okupem la facultat! Porta el teu sac, hi ha lloc de sobres per a tothom!

NO ÉS UNA VAGA. ÉS L’INICI D’UN CURS DE LLUITA

VAGA educativa el 9 de maig

Un cop més, caldrà que la comunitat educativa es mobilitzi contra les nefastes polítiques socials dels governs conservadors. Després de l’èxit de la vaga del 22 de maig passat convocada a tot el sector de l’ensenyament, el proper 9 de maig hem de demostrar amb contundència el nostre rebuig a les retallades i les propostes educatives que mercantilitzen un dret tan preuat com és l’educació, en aquesta nova jornada de vaga estesa a tot l’Estat.
La vaga ha estat convocada pels sindicats i, com que òbviament també afecta la universitat, la PUDUP s’hi adhereix i convoca la vaga per la universitat. No obstant, la nostra assemblea vol deixar clar, com també ho fan altres assemblees estudiantils, que no vol estar al costat d’uns sindicats institucionalitzats i poc propers.

Sigui com sigui, a la nostra facultat no pararem quiets. Ajuda’ns també a preparar entre tots la vaga, participa de les activitats, fes sentir la teva veu, convenç els teus companys i vine a l’okupació!

• Dimarts a les 18:00, projectarem la pel·lícula “El mundo es nuestro”.
  
• Dimecres al matí, jornada de lluita estudiantil. A les sis de la tarda a l’A123, projectarem la pel·lícula “El mundo es nuestro” (perquè dimarts no es va poder fer) . Dimecres al vespre, ocupem la facultat!
• Dijous, dia de vaga, marxem en bloc baixant la Diagonal, a les 10:30 a Palau Reial.
  

25-F i 26-F, classes al carrer. 28-F, VAGA

Els neocons i els seus aprenents no paren, els reaccionaris i els seus seguidors posen la directa, els estafadors i hipòcrites pol·lulen lliurement per les institucions públiques… Per què hauríem de parar nosaltres en les nostres queixes? Per què hauríem de deixar que continuessin fent com si res? Per què caram tolerem que corrompin les institucions i deixem que guiïn les seves accions en base a l’interès econòmic? Si l’educació pública, així com qualsevol altre sector de serveis socials, està amenaçada per uns individus, uns partits i les seves accions de dubtosa essència democràtica, nosaltres no pararem! El 28 de febrer, tornarem a sortir al carrer, per reclamar i defensar una educació pública i de qualitat, per dignificar-nos com a estudiants lliures que som i no objectes mercantilitzats a les mans de polítics corruptes i banquers sense escrúpols!

El 28 de febrer, la PUDUP convoca vaga universitària estudiantil. Hi haurà manifestació general a les 12:30 a Plaça Universitat de Barcelona. Nosaltres, des del Campus Diagonal, també hi assistirem amb una manifestació que sortirà de Palau Reial a les 10:30. No ens hem de perdre cap oportunitat de reclamar els nostres drets! I com que no pararan de retallar-nos-els, nosaltres no pararem de manifestar-nos: si el 28 és el torn de Catalunya, el 14 de març hi haurà mobilitzacions a tot Espanya. Per la pública, arreu ara i sempre!

Com a prèvia a la vaga, se celebraran els dies 25 i 26 a diverses universitats públiques catalanes unes jornades de classes al carrer. La unió i solidaritat de professors i treballadors, que de ben segur també es faran paleses el mateix dia 28, es materialitza en aquestes “classes”, seminaris i discussions públiques a l’aire lliure. Farem visible el conflicte universitari, exportarem la funció social de la universitat a la societat civil, combatrem amb arguments i reivindicació les fal·làcies dels neoliberals.
Si esteu interessats a assistir a alguna d’aquestes classes, tindran lloc també a Palau Reial, damunt la gespa, de la mà dels professos dels campus de la zona, tant de matí com de tarda. Podeu consultar la programació sencera de les classes, així com veure un mapa de la seva distribució, en aquesta pàgina web.

Un detingut el 14-N incomunicat a Madrid

Per la lluita popular en forma de vaga general que va tenir lloc el passat 14 de novembre, un noi, Alfon, va ser detingut a Madrid i encarcerat amb règim de presó preventiva i incomunicació, pràctiques normals de l’estat repressiu en el qual vivim i que a casa nostra també s’han donat. Des de l’Assemblea d’Estudiants volem mostrar el nostre rebuig a aquesta mena de pràctiques i donar el nostre recolzament moral als amics i familiars de l’Alfon, un company de lluites. Per això, reproduïmm el comunicat que el grup de suport a l’Alfon ha elaborat.

ALFON LIBERTAD

El pasado 14-N, día de la huelga general, nuestro compañero ALFON, fue detenido en el barrio de Vallekas. Tras varios días de incomunicación e interrogatorios en las mazmorras del Estado Español, fue enviado a prisión preventiva, gracias a ordenes superiores de la judicatura y al poder de la delegación del gobierno, a ello hay que sumarle la presión mediática de los medios de “comunicación”.

Todo este entramado, tiene como objetivo atemorizar a lxs militantes y al pueblo en general, saben que esta situación política, social y económica se va agravar aún más y quieren acabar con la lucha por medio de la dictadura del terror.

No podemos caer en el error de juzgar a nuestro compañero, nos da igual si es culpable o inocente de los cargos que se le imputan, es un preso político, cuyo único delito es luchar consecuentemente contra este sistema capitalista que día tras día, somete a las familias a la explotación más salvaje.

La única violencia condenable es la ejercida por parte del estado, los bancos y sus fuerzas represivas que apalean y detienen a la gente en las manifestaciones, blindan a las comisiones judiciales en los desahucios, encarcelan y torturan a lxs revolucionarixs de por vida…

En definitiva, usaran todos los medios que tengan a su alcance para aniquilar cualquier iniciativa de RESISTENCIA POPULAR.

 

CONTRA EL ESTADO Y SU VIOLENCIA, AHORA Y SIEMPRE, ¡¡¡RESISTENCIA !!!

¡¡¡ LIBERTAD PRESXS POLÍTICXS !!!

Vaga estudiantil 11 d’octubre

Un cop més ha estat convocada una vaga estudiantil universitària a tot l’Estat espanyol, la primera d’aquest curs. Un cop més, doncs, cal que posem els peus al carrer en lloc de a les aules, encara que sigui cansat, encara que creguem que no serveixi de res, perquè és necessari que fem sentir la nostra veu i que fem saber als incompetents que ens governen que no pararem quiets.

Hi ha motius de sobres per protestar; hi ha raons ben fundades i no simples opinions que recolzen les nostres queixes; hi ha hagut i encara hi ha atacs constants des del front neoliberal a la universitat pública i als drets socials en general de què gaudeixen els ciutadans en un estat de benestar.
Aquest curs en especial ens hem trobat quan hem entrat a la universitat que hem hagut de desemborsar un 60% més del que fins ara fèiem per matricular-nos en uns estudis que cada cop perden més qualitat (conseqüència del nefast Pla Bolonya i de les retallades que afecten el personal docent) i que no asseguren ni de bon tros un futur laboral decent.

Des de l’assemblea de la facultat volem convidar tothom, companys i companyes nostres, a sumar-se a la jornada de mobilització. Precisament a Palau Reial ens reunirem tots els estudiants del campus de Diagonal a les 10 hores per tal de baixar en manifestació cap a la gran concetració de Plaça Universitat a les 12 del migdia, on ens trobarem amb la resta d’estudiants de Catalunya que vulguin fer notar de manera clara i pública que no aconseguiran destruir la universitat pública!

Comença el nou curs, recuperem els ànims

L’estiu i les vacances és un moment de la vida personal per descansar i relaxar-se, un temps tranquil… que ara ja acabat; les amenaces dels governs neoliberals que planaven sobre la universitat des del curs passat i més enllà no s’han esfumat com les vacances, sinó que, ben el contrari, finalment s’han materialitzat: els estudiants hem començat el curs pagant de mitjana un 37,5% més del preu per crèdit (per tant, en darrera instància, de matrícula). Per això, no ens hem de mostrar quiets, ni molt menys hem de mantenir l’esperit tranquil com ho hem fet durant les vacances: la pujada de taxes és només un exemple molt clar i directe de tot el que ens caurà a sobre, de tot el que el curs passat ja vam preveure, de tot el que s’està planejant en les altes esferes des de fa temps.

L’any acadèmic passat només ha estat un preludi de les polítiques i mesures que es pretenen fer al món educatiu i, en especial, a la universitat; mai van soles ni són innòcues, sinó que estan lligades amb projectes i plans més generals i relacionats amb altres àmbits socials i econòmics, per això hom parla d'”estratègia”, d'”eficiència” o semblants, per lligar les diverses coses, sempre, això sí, des d’una òptica interessada concreta.
En efecte, aquest any, com l’anterior, ens haurem d’enfrontar de nou a l’Estratègia Universitat 2015, un esguerro derivat del Pla Bolonya que aguditza el desmantellament crònic de la universitat pública, tant en les seves bases materials (canvis en la percepció de beques, per exemple) com en les seves bases filosòfiques (pèrdua de democràcia). O també haurem d’aguantar la potent, però no per això insalvable, onada de l’austeritat, que fa minvar la qualitat de l’ensenyament i retalla drets socials. Així mateix, la dèria per la cerca de l’eficiència, un “valor” falsament entès subjacent a pràcticament tota decisió governamental sobre la universitat, posa en greu perill els fonaments organitzatius de la universitat en tant que suposa un canvi de lògica de gestió democràtica (almenys mínimament democràtica) per la governança al més pur estil empresarial: no en va el govern de CiU ja ha proposat d’eliminar les eleccions a la universitat i d’escollir de manera corporativa els càrrecs de govern.

Nosaltres, l’assemblea i els estudiants de la facultat, som només una peça més de tot el moviment estudiantil, una peça igualment d’important que la resta, i la peça que pot des del nostre àmbit físic lluitar pels drets necessaris i frenar la destrucció eixelebrada de la universitat. Perquè la universitat no és un ens aïllat, sinó també una peça més de tot l’engranatge social, una peça igual d’important que la resta i la peça en la qual nosaltres, com a estudiants i joves, podem participar i actuar per projectar les nostres ànsies de canvi social al conjunt de la societat.
L’assemblea vol, doncs, evitar aquests perills tan grans enunciats, i altres de més petits que també poden posar en dubte la naturalesa democràtica de la facultat i la universitat en general. Entre tots i totes podem esdevenir un motor important i fer sentir la nostra veu! Aquest curs, ho hem de demostrar!

Quant paga l’estudiant?

Avui al matí ha tingut lloc la presentació del primer informe elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari: “Quant paga l’estudiant? Preus i taxes de matrícula universitària a Catalunya, Espanya i el món“, presentat per la seva coordinador Vera Sacristán, amb la intervenció d’Agustí Colom, Jorge Calero, ambdós professors de la nostra facultat, i Joan Benach, i amb presentació institucional del rector Dídac Ramírez. Podeu llegir la notícia sobre la presentació de l’informe, que ha estat doble (primer en roda de premsa, i després obert a la comunitat educativa), a la pàgina oficial de la UB.
Membres de la nostra assemblea han assistit a l’acte, que ha comptat amb un auditori reduït (una quarantena de persones), per això aquí exposem les intervencions dels ponents i les idees bàsiques de l’informe.

 

D’entrada, el rector ha iniciat la presentació amb un discurs pròpiament institucional en què ha dit que el panorama universitari és complex, si bé ell sobretot centrava aquest terme en l’estalvi i la racionalització. En tot cas, s’ha mostrat crític amb les noves mesures aplicades perquè, afirma, s’han fet sense el debat necessari ni el consens dels rectors, per això, en realitat, el reial decret no ha patit ni una sola modificació i és tècnicament molt feble perquè l’augment del 66% no està aplicat a un sistema de costos ben definit. Però no s’ha estat de dir, d’altra banda, que la UB farà lluita en favor de l’austeritat, si bé és cert que no a qualsevol preu. Ha sentenciat, a més, potser de manera una mica grandiloqüent, que cal fer “revolucions en l’àmbit de la democràcia i els valors i desterrar els que imperen en aquest moment”.

Sobre la base de les paraules del rector, Joan Benach ha presentat l’OSU i ha dit que, precisament, busca considerar críticament la universitat i fer estudis documentats i rigorosos i fomentar debats socials.
És en aquest punt quan Vera Sacristán ha exposat ràpidament els cinc aspectes principals que tracta l’informe, tot sabent els seus objectius: anàlisi econòmica i tècnica de l’evolució dels preus en els darrers 10 anys per comparar-ho amb les comunitats autònomes i l’OCDE; i veure l’impacte dels preus sobre l’estudiant, com ajuda aquest al finançament de la universitat.

1. Evolució dels preus: han augmentat per damunt de l’IPC, entre un 13% i un 15%, però en els màsters un 40%, si bé cal saber que hi ha preus molts diferents en els màsters.

2. Comparació amb les CC.AA.: Catalunya és una de les més cares, però amb disparitat de preus dins de la mateixa comunitat autònoma entre una carrera i una altra, i disparitat de preus també entre comunitats autònomes.

3. Comparació amb l’OCDE: Espanya té uns preus elevats, per descomptat no és cert el que diuen els polítics que és barat; de fet, és el sisè estat més car de la UE. Cal tenir present que la disparitat de preus dins de la OCDE no correspon a la situació demogràfica i econòmica dels estats (és a dir, no hi ha correlació amb la riquesa), sinó que és causada per decisions purament polítiques. Els mateixos criteris de l’OCDE defineixen quatre models, o quatre grups, d’estats segons els costos de les universitats i el gaudi de beques: estats amb universitats gratuïtes amb gran disponibilitat de beques; estats amb universitats amb preus elevats amb gran accés a beques; estats amb universitats amb preus elevats però amb un reduït percentatge d’estudiants que gaudeixen de beca; i estats amb preus relativament baixos i amb un reduït nombre d’estudiants becats.

4. Impacte sobre l’estudiant: el càlcul de l’informe, ben contrastat, presenta un percentatge superior al costos dels estudis que, diuen les autoritats, ha de sufragar l’estudiant: inicialment el discurs polític deia que els estudiants pagaven el 12% i després el discurs va passar a afirmar que pagava el 15%, per justificar la decisió política de fer que l’estudiant sufragui el 20% dels costos de docència.
Ara bé, no existeix metodologia adequada per estipular les proporció de docència i recerca a la qual correponen els costos, per això el que es diu es refereix al conjunt. Així mateix, és difícil estipular quin percentatge del cost del servei que rep l’estudiant és finalment pagat per ell. En tot cas, l’OSU estima que el 60% dels costos de les universitats es corresponen a la docència. Si es calcula el percentatge del preu públic respecte dels pressupostos, que cada cop destinen partides més baixes a les universitats, i se suma el conjunt de preus acadèmics, l’estudiant acaba finançant el el 21, 38% a Catalunya, amb la qual cosa se superaria la quantia fixada com a objectiu polític, argument que serveix per justificar la pujada de taxes.

5. Què es pot preveure?: el futur és incert, però Sacristán afirma que un augment tal (66% en graus i màsters i 40-50% en màsters no professionals) representa un canvi en les regles de joc per als estudiants que ja estan dins. Certament fixar preus en funció dels costos és una nova variable movedissa: si la demanda canvia, el preu canviarà, però el mateix preu afecta la demanda.
Conclou que si l’estudiant està pagant ja més del 20% dels estudis, l’aplicació del decret llei es pot fer perfectament sense incrementar preus.

 

Un cop exposat l’informe, ha pres la paraula Jorge Calero, que ha centrat la seva intervenció en la redistribució i l’equitat. Ha afirmat que la distribució d’accés a la universitat és lleugerament regressiva, era molt acusada fa dècades, però ara no tant. Les taxes d’accés, però, estan estables i es frena la democratització encara que accedeixi més gent a la universitat.
Ha posat sobre la taula el debat sobre els beneficis privats i públics de la universitat, si bé no estan els beneficis socials ben estudiats: quina és l’elasticitat preu pel que fa a les taxes? Així, no només és qüestió d’eficiència -afirma-, sinó també d’equitat: a qui afectarà més. En efecte, incrementar costos privats és un recurs fàcil per als finançadors i reduiria la regressivitat si els qui estudiessin fossin rics, però per contra els qui tenen menys recursos no entraran tant a la universitat. Així, es tracta d’una paradoxa de la regressivitat que posa en dubte l’equitat. En aquest sentit, Calero ha presentat una dada: de cada cohort d’edat, el 60% dels membres accedeixen a la universitat a l’OCDE, cosa que representa un augment del 22% entre 1995 i 2009. Això no fa, a més, que l’educació superior estigui sobredimensionada, perquè, afirma amb un to economicista típicament socialdemòcrata, és una cosa necessària per al sistema productiu.
Ha volgut criticar igualment el discurs ideològic (el que ell ha anomenat el “folklore”): s’utilitzen criteris antics per a necessitats diferents. Per exemple, com es poden compaginar l’universalisme i l’excel·lència? De la mateixa manera, ha volgut desbancar la frase política tan usada que diu que fins i tot els estudiants, els repetidors, han viscut per damunt de les seves possibilitats.

En darrer lloc, Agustí Colom ha volgut contextualitzar unes idees generals que cal tenir presents. Sobre el finançament, ha dit que en un sistema de finançament públic s’ha de dir en què es gasten i reperteixen els diners, per tant és absurd dir que la universitat és deficitària, perquè no busca exactament el benefici. Apujar les taxes, sota l’argument que no hi ha una prestació directa dels impostos, pot provocar una resposta contractiva que entra en contradicció amb els objectius buscats pel finançament del sistema distributiu. Tant és així que el finançament s’ha de determinar en funció del perquè volem universitat pública: l’educació superior provoca externalitats d’efectes positius, llavors hi ha una necessitat de contribuir-hi la societat en conjunt.
Pel que fa a l’accés, ha afirmat que la posició d’accés a la universitat espanyola és un 25% inferior al que correspondria al nivell de desenvolupament. Si les universitats són ineficients com alguns diuen, no és pels motius que esgrimeixen.

 

Finalment, per tal de tenir unes idees més clares sobre alguns aspectes, que amplien tota l’exposició i segueixen la línia de la intervenció del professor Colom, és molt recomanable, tal i com contínuament ho han anat dient els ponents, de llegir al final de l’informe en només cinc pàgines 8 preguntes freqüents:
1) L’estudiant paga massa poc?
2) Els estudis universitaris són una inversió privada o social?
3) Els contribuents estan pagant la universitat als fills dels rics?
4) La manera de coresponsabilitzar l’estudiant és augmentar els preus?
5) Preus o impostos progressius?
6) Preus més alts acompanyats de més beques, són la millor solució?
7) El deute estudiantil és el garant de la igualtat d’oportunitats?
8) És l’augment de preus inevitable a causa de la crisi?

Vaga educativa del 22 de maig

Un cop més, sortim al carrer, a tot Espanya. Sembla cansat, però no hem de parar, perquè ells no paren de fotre’ns amb les seves polítiques d’austeritat que aboquen les seves conseqüències negatives sobre els més desafavorits, entre els quals, nosaltres els i les estudiants. Unes polítiques que no són una simple retallada tècnica de números “excessius” per al pressupost, sinó un autèntic desmuntament dels serveis socials elementals de base i que són, de fet, l’eina principal per a la cohesió social, sense els quals, a més, l’efecte de la crisi encara és més fort. És el cas de l’educació: limitació del dret a l’educació, professors acomiadats, reducció espectacular de sou, matrícules d’universitat elevadíssimes, manca de beques, aules massificades a tots els nivells, precarietat laboral per al PAS…
Nosaltres només som un objecte a mans de les elits poderoses i per això som els afectats de les seves polítiques; però també som un agent més de canvi social, no ens poden tractar d’imbècils! Per això, els estudiants, el jovent, que som el futur, no podem quedar-nos quiets i hem de sortir al carrer i mobilitzar-nos a les nostres facultats i protestar contínuament, constantment, incansablement i vehementment, tant com faci falta, conjuntament amb tots els afectats d’ara perquè les polítiques del demà no siguin irrefrenables.
L’educació no es toca! Professors, estudiants i administratius, tots junts per la pública, ara i sempre!

Hi ha convocada manifestació general d’educació a Pl. Universitat de Barcelona a les 12:30h. A la nostra facultat, al matí hi haurà agitació i preparació per a la manifestació conjunta de tot el campus Diagonal que partirà a les 10:30 de Palau Reial. No hi falteu!

Vaga estudiantil el dia 3 de maig

Pel proper dijous dia 3 de maig la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública ha convocat vaga estudiantil, dins del marc de les mobilitzacions d’aquest curs (i que de ben segur seguiran el curs vinent) en defensa de la universitat pública. L’ofensiva ideològica contra la universitat pública sempre ha existit, però en el marc sociopolític actual es concreta en efectives pràctiques polítiques de desmantellament del servei públic, en un seguit d’agressions al sistema educatiu que representen una pèrdua de qualitat i una restricció dels drets dels estudiants. La darrera d’aquestes mesures anunciades pel govern i que tindrà autèntica incidència real és l’augment de la matrícula en un màxim de fins al 66% per al curs vinent, una quantitat exagerada que queda molt lluny del 7,6% d’increment de preu que ja van patir les matrícules aquest curs.

Davant d’aquesta situació, doncs, i en consonància amb la convocatòria de la PUDUP, des de l’Assemblea d’Estudiants de la Facultat volem convidar tots els nostres companys a secundar aquesta vaga i defensar els nostres drets. La manifestació ha estat anunciada per a les 12:00 h. a Plaça Universitat, però el bloc de Diagonal es congregarà a les 10:30 a Palau Reial, on esperem veure-hi no només estudiants, sinó també professors i PAS i PDI, ja que la lluita pel manteniment de l’educació pública ens incumbeix a tots. De fet, com a mostra de solidaritat envers els estudiants i per tal de donar el seu recolzament a aquesta jornada de protesta, ha estat anunciada també una aturada de classes a la facultat, aturada que esperem que molts professors secundin.

Si no protestem, al final acabarem perdent tots els nostres drets. Fem-hi alguna cosa! El 3 de maig, ningú a casa, ningú a les aules; per la universitat pública, tots al carrer! La lluita és el camí!